jueves, 12 de febrero de 2009
CMC
12/06/2009
La meva part del treball
TREBALL TERCER TRIMESTRE.
AUDOVISUAL:”La fecundació in vitro”
L’any 1944 va tenir lloc la primera temptativa de fecundació in vitro, el 1951 es va transferir entre vaques, després de moltes provos es va aconseguir als naixements humans per la tecnica in vitro.
1º: es donen diverses hormones a la dona.
2º: les hormones s’estiren a l’interior de l’ovari, es fecunden els ovuls.
3º: en uns cuants dies de fecundació in vitro és trien 3 embrions que tinguin un creixement normal i es transfireixen a la cavitat uterina. Els altres embrions es congelen per si el primer intent Fllés.
OBSERVANT LES FIGURES 4.9 I 4.16
1. 23 parells de cromosomes
2. 23 parells de cromosomes
4. 23 cromosomes (mare)
5. 23 cromosomes(pare)
6. CROMOSOMES: és una estructura, generalment en forma de bastonet, constituida per la condensació sobre si mateixa d’una fibra de cromatina de 300 amstrong que apareix en incinar-se la divisió del nuncli, quan es trenca l’embolcall nucleae.
GEN: una unitat d’informació hereditària, és a dir, allò que controla un gen.
7.NUCLEOTIDS: és formen per la unió d’un nucleòsid i un àcidfosfòric, per mitjà d’un enllaç entre el grup hidroxi, del cinqué carboni de la pentosa i l’àcid fosfòric.
CONTINUACIÓ RESUM DE L’ARTICLE
La possibilitat de localitzar amb precisió les mutuacions genètiques que predisponen al càncer ha generat fortes controvèrsies en el si de la comunitat mèdica. A mitja de la dècada es va portar aquest tema a la primera línia del debat públic.
En alguns llocs ja s’han dictat lleis per impedir la ultilizació de proves genètiques per a qualsevol tipus de discriminació en els contractes.
Dues companyies han desenvolupat assads més amplis que cerquen una sèrie més extensa de mutuacions en els dos gens conoguts de càncer de mama. S’espera que aquesta proves s’incorporin en pocs anys a la rutina clínica.
Es recomana que permetin els assaigs a aquelles persones que tinguessin antecedents familiars de càncer de mama.Les ambigüitats i ansietats que acompanyes les proves, diuen, es poden controlar mitjançant un assesorament adequat.Sidransky suggereix que les dones amb mutuació gènetica de càncer de mama podrien estar sotmeses a un règim de vigilància intesiva i ser candidates a assaigs clínics de nous tipus de compostos quimoterapèutics. Saber que es té una mutuació pot generar estrès al pacient i la seva família.
A altres observadors els preocupa que la capacitat d’assajar la susceptibilitat hereditària prevalgui sobre la capacitat d’informar els individus de millors opcions mèdiques, de subministrar assessorament i criteris que ajundin, a ells i les seves familíes, a prendre decisions que afectin la qualitat de vida i a protegir les famílies davant les múltiples formes de discriminació.
CLONATGE I CÈL·LULES MARE
CLONATGE: és un conjunt de tècniques de laboratori que ens permet reproduir tantes vegades com vulguem un material biològic en concret.
CÈL·LULES MARE: cèl·lules bastant indiferenciade, és dir sense funció pròpia, perquè encara no s’han convertit en cèl·lules d’un teixit específic.
En quins punts ens trobem? Sabem que les cèl·lules del nostre cos, durant la seva especialització o transformació, estan sotmeses a una programació cèl·lular organoespecífica pero no sabem quina es ni com ni en quin moment funciona. Tota cèl.lula humana tè 46 cromosomes.
CONCEPTES
GEN: una unitat d’informació hereditària, és a dir, allò que controla un gen.
MARCADOR DE SUSCEPTIBITAT: són els que determinen certes enfermetats.
MUTACIÓ GENETICA: són alteracions en la seqüencia de nucleotids d’un gen.
AVANTATGES DE L’ASAIG GENETIC: S’espera que s’incorporin asaigs més amplis que cerquin una seria més extensa, debutacións en els dos gens coneguts de càncer de mama.
DESAVANTATGES DE L’ASAIG GENETIC: Et poden dir que tens l’enfermetat, pero no si es hereditaria.
S’han produit en alguns llocs per impedir l’utilizació de proves genetiques per a qualsevol tipus de discriminació en els contractes a l’hora de contractar treballadors.
CAPITOL 8 BIOTECNOLOGIA.
Què és la biotecnologia?La denominació de biotecnologia s'aplica a tot el conjunt de processos industrials que utilitzen sistemes biològics. En un sentit més restrictiu s'acostuma a utilitzar per denominar els processos industrials que empren organismes modificats genèticament.Què són els organismes clònics?Els organismes clònics són aquells que tenen un material genètic completament idèntic. La historia de la clonació s'inicià a la dècada de 1950.Fou el 1997 quan s'obtingué el primer mamífer clònic, la famosa ovella Dolly.La manera d'obtenir individus clònics és aparentment senzilla. N'hi ha prou amb agafar el nucli d'una cel·lula de l'individu que es vol clonar introduint-lo en un òvul o cèl·lula ou el nucli dels quals s'hagi eliminat, i implantar la cèl·lula resultant en l'uter d'una mare substituta.Les causes de la manca d'eficiència són degudes bàsicament a problemes d'incomptabilitat entre el nucli introduït i el citoplasma de l'ovul. Perquè l'embrió es desenvolupi correctament, cal que tots dos estiguien exactament en el mateix moment del cicle cel·lular, que és la seqüencia de successos que s'esdevenen entre una divisió cel·lular i la següent.El nombre de malformacions que presenten els individus clònics és molt alt.Finament, un dels problemes que han d'afrontar els individus és l'envelliment, que es deu en part a un procés acumulatiu de degeneració, en el qual es pot incloure l'escurçament gradual i progressiu dels telòmers, els extrems dels cromosomes. Si el nucli emprat ja ha començat el procés d'envelliment, l'edat genètica del clònic serà la de l'individu adult del qual es va extreure, no la d'un individu acabat de neixer.Es poden fer fotocopies humanes?És imposible fer dos individus humans amb la mateixa identitat. Perquè es formi la identitat d'un individu cal que molts gens diferents interactuïn entre ells i amb l'ambient.Què són els organismes transgènics?Els organismes trangenics són aquells que el contingut genètic del quals s'ha modificat, introduint-hi un gen nou o suprimint-lo un propi. Els gens introduits s'obtenen generalment a partir d'altres especies, en les quals es realitzen la funció desitjada.Quina utilitat tenen les plantes transgeniques?Les plantes són els organismes amb finalitats comercialsQuines aplicacions reben els animals transgènics?Els animals transgènics s'empreen majoritariament per a obtenir models d'animals de malaties humanes, amb objectius de trobar tractaments.Quines crítiques reben els organismes transgènics?Les crítiques a la utlització d'organismes transgènics obeeixen a diverses raons, que es poden agrupar en tres categories: ecològica, relatives a la salut i socials.Quins beneficis obté la medicina de la biotecnologia?Les tècniques d'engineria genètica i la possibilitat d'obtenir organismes transgènics permeten produir grans quantitats de proteïnes humanes en altres organismes.Es poden produir vacunes sintètiques?Es produeixen una o unes quantes proteïnes de l'agent infecció, les justes i necessaries per estimular el sistema immunitari a la persona.Quins productes farmaceutics està produint la biotecnologia?Insulina, hormona del creixement, factor de coagulació, factor de creixement, factor estimulador de colonies de granulació...
TREBALL SEGON TRIMESTRE.
La meva part:
L'EVOLUCIÓ I LES SEVES PROVES
La quantitat total d'espécies diferents que habiten la terra podria arribar a 30 i fins i tot a 50 milions. Podriem desconèixer més el 90% del éssers vuis del planeta.
Totes les espècies procedeixen d'avantpassats com els fóssils. Com ha estat possible passar del tímid origen de la vida que va aparèixer fa 4000 milions d'anys a la increïble varietat actual? El concepte clau es coneix com a evolució. Hi ha tres tipus de proves que donen suport a l'evolució:
1.Biòlogiques
2.Paleontològiques
3.Moleculars
1.Proves biòlogiques
Hi ha nombroses proves com la disposició i l'estructura dels ossos i els organs vestigials. Van agafar com a model els ossos de les extremitats dels animals ben diferents. Les proves:
-la disposició i l'estructura són molt diferents i aixó indica que es tracta d'adaptacións d'una única anatimia.
-Proporcionada pels organs vestigials: aixó indica de nou l'existencia dels avampassats.
2.Proves paleontològiques.
Fins ara s'han identificat 300000 fòssils difernts. S'han trobat 7000 fòssils de cada espècie.
3.Proves moleculars
Es basen en el supòsit de les mutacions que es produeixen a un ritme constant.
EXTINCIONS
1.La gran extinció
L'extinció que va afectar un major nombre d'espècies va tenir lloc fa 22 milions d'anys. Van desaparéixer la meitat de totes les espécies del mon. La hipòtesi més recent ho atribueix a una catàstrofe per anóxia. Se sol anomenar efecte dominó:
vulcanisme-escalfament-anòxia-extinció massiva
2.L'extinció dels dinosaures
Fa 65 milions d'anys, és van extingir els dinosaures i altres formes de vida. Un asteroide de la mida d'una muntanya va caure al sud de mèxic i va provocar una catàstrofe ambiental.
3.L'enigma de la supervivència
Hi continua havent un dubre: no és sap el perquè fa 300 milions d'anys o més, és va suportar quatre extinsions massives.
videos de l'xtec
LA TEORIA DE L'EVOLUCIÓ I CHARLES DARWIN
Charles va neixer el 12/02/1809.
Va estudiar per metge i després per capellà.
Va fer un viatge de 5 anys que va canviar la seva vida i la seva forma de veure el món.
Va comprovar que algunes especiès de les galàpagos eren iguals a altres que habitaben a altres continents. I també va veure que alguns ocells no eren ben bé iguals a totes les illes, sinó, que cada illa l'havitava una forma especialment adaptada a les condicions particulars de l'hàbitat i a l'oferta alimentaria de l'entorn.
PRIMERS MAMÍFERS
Després dels dinosaures van sorgir els hervibors més altres carnivors que ja hi havia.
El que distingueix els mamífers dels altres grups que desembolupen l'embrió i el fetus i després cuiden la seva cria.
Des de llavors han anat evolucionant fins al punt que avui encara trobem animals com ara el cangur i ormitorinc que són els descendents.
L'EVOLUCIÓ DE LES ESPECIÉS
Lamarck creia en l'evolució de les especiés. Les seves idees principals eren:
-Els organismes tenen un impuls intern.
-La funció crea l'organ necessari.
-El caràcter adquirits durant la vida són heretables.
Un exemple de l'actuació de la selecció natural és els diferents colors de la pell. Hi ha diverses hipotesis d'aquest exemple:
-La protecció contra els raig ultraviolats.
-La destrucció de l'àcid fòlic.
-La síntesi de la vitamina D.
Aquesta vitamina és necessaria per absorbir corectament el calci i aquest és fonamental per a la formació de l'esquelet i mantenir en bon estat el sistema immunològic.
El planeta és va formar fa 4500 milions d'anys.
A Àfrica és troben restes de fóssils dels primers homínids( ésser humà i les restes de fóssils que van precedir).
La meva part del treball
TREBALL TERCER TRIMESTRE.
AUDOVISUAL:”La fecundació in vitro”
L’any 1944 va tenir lloc la primera temptativa de fecundació in vitro, el 1951 es va transferir entre vaques, després de moltes provos es va aconseguir als naixements humans per la tecnica in vitro.
1º: es donen diverses hormones a la dona.
2º: les hormones s’estiren a l’interior de l’ovari, es fecunden els ovuls.
3º: en uns cuants dies de fecundació in vitro és trien 3 embrions que tinguin un creixement normal i es transfireixen a la cavitat uterina. Els altres embrions es congelen per si el primer intent Fllés.
OBSERVANT LES FIGURES 4.9 I 4.16
1. 23 parells de cromosomes
2. 23 parells de cromosomes
4. 23 cromosomes (mare)
5. 23 cromosomes(pare)
6. CROMOSOMES: és una estructura, generalment en forma de bastonet, constituida per la condensació sobre si mateixa d’una fibra de cromatina de 300 amstrong que apareix en incinar-se la divisió del nuncli, quan es trenca l’embolcall nucleae.
GEN: una unitat d’informació hereditària, és a dir, allò que controla un gen.
7.NUCLEOTIDS: és formen per la unió d’un nucleòsid i un àcidfosfòric, per mitjà d’un enllaç entre el grup hidroxi, del cinqué carboni de la pentosa i l’àcid fosfòric.
CONTINUACIÓ RESUM DE L’ARTICLE
La possibilitat de localitzar amb precisió les mutuacions genètiques que predisponen al càncer ha generat fortes controvèrsies en el si de la comunitat mèdica. A mitja de la dècada es va portar aquest tema a la primera línia del debat públic.
En alguns llocs ja s’han dictat lleis per impedir la ultilizació de proves genètiques per a qualsevol tipus de discriminació en els contractes.
Dues companyies han desenvolupat assads més amplis que cerquen una sèrie més extensa de mutuacions en els dos gens conoguts de càncer de mama. S’espera que aquesta proves s’incorporin en pocs anys a la rutina clínica.
Es recomana que permetin els assaigs a aquelles persones que tinguessin antecedents familiars de càncer de mama.Les ambigüitats i ansietats que acompanyes les proves, diuen, es poden controlar mitjançant un assesorament adequat.Sidransky suggereix que les dones amb mutuació gènetica de càncer de mama podrien estar sotmeses a un règim de vigilància intesiva i ser candidates a assaigs clínics de nous tipus de compostos quimoterapèutics. Saber que es té una mutuació pot generar estrès al pacient i la seva família.
A altres observadors els preocupa que la capacitat d’assajar la susceptibilitat hereditària prevalgui sobre la capacitat d’informar els individus de millors opcions mèdiques, de subministrar assessorament i criteris que ajundin, a ells i les seves familíes, a prendre decisions que afectin la qualitat de vida i a protegir les famílies davant les múltiples formes de discriminació.
CLONATGE I CÈL·LULES MARE
CLONATGE: és un conjunt de tècniques de laboratori que ens permet reproduir tantes vegades com vulguem un material biològic en concret.
CÈL·LULES MARE: cèl·lules bastant indiferenciade, és dir sense funció pròpia, perquè encara no s’han convertit en cèl·lules d’un teixit específic.
En quins punts ens trobem? Sabem que les cèl·lules del nostre cos, durant la seva especialització o transformació, estan sotmeses a una programació cèl·lular organoespecífica pero no sabem quina es ni com ni en quin moment funciona. Tota cèl.lula humana tè 46 cromosomes.
CONCEPTES
GEN: una unitat d’informació hereditària, és a dir, allò que controla un gen.
MARCADOR DE SUSCEPTIBITAT: són els que determinen certes enfermetats.
MUTACIÓ GENETICA: són alteracions en la seqüencia de nucleotids d’un gen.
AVANTATGES DE L’ASAIG GENETIC: S’espera que s’incorporin asaigs més amplis que cerquin una seria més extensa, debutacións en els dos gens coneguts de càncer de mama.
DESAVANTATGES DE L’ASAIG GENETIC: Et poden dir que tens l’enfermetat, pero no si es hereditaria.
S’han produit en alguns llocs per impedir l’utilizació de proves genetiques per a qualsevol tipus de discriminació en els contractes a l’hora de contractar treballadors.
CAPITOL 8 BIOTECNOLOGIA.
Què és la biotecnologia?La denominació de biotecnologia s'aplica a tot el conjunt de processos industrials que utilitzen sistemes biològics. En un sentit més restrictiu s'acostuma a utilitzar per denominar els processos industrials que empren organismes modificats genèticament.Què són els organismes clònics?Els organismes clònics són aquells que tenen un material genètic completament idèntic. La historia de la clonació s'inicià a la dècada de 1950.Fou el 1997 quan s'obtingué el primer mamífer clònic, la famosa ovella Dolly.La manera d'obtenir individus clònics és aparentment senzilla. N'hi ha prou amb agafar el nucli d'una cel·lula de l'individu que es vol clonar introduint-lo en un òvul o cèl·lula ou el nucli dels quals s'hagi eliminat, i implantar la cèl·lula resultant en l'uter d'una mare substituta.Les causes de la manca d'eficiència són degudes bàsicament a problemes d'incomptabilitat entre el nucli introduït i el citoplasma de l'ovul. Perquè l'embrió es desenvolupi correctament, cal que tots dos estiguien exactament en el mateix moment del cicle cel·lular, que és la seqüencia de successos que s'esdevenen entre una divisió cel·lular i la següent.El nombre de malformacions que presenten els individus clònics és molt alt.Finament, un dels problemes que han d'afrontar els individus és l'envelliment, que es deu en part a un procés acumulatiu de degeneració, en el qual es pot incloure l'escurçament gradual i progressiu dels telòmers, els extrems dels cromosomes. Si el nucli emprat ja ha començat el procés d'envelliment, l'edat genètica del clònic serà la de l'individu adult del qual es va extreure, no la d'un individu acabat de neixer.Es poden fer fotocopies humanes?És imposible fer dos individus humans amb la mateixa identitat. Perquè es formi la identitat d'un individu cal que molts gens diferents interactuïn entre ells i amb l'ambient.Què són els organismes transgènics?Els organismes trangenics són aquells que el contingut genètic del quals s'ha modificat, introduint-hi un gen nou o suprimint-lo un propi. Els gens introduits s'obtenen generalment a partir d'altres especies, en les quals es realitzen la funció desitjada.Quina utilitat tenen les plantes transgeniques?Les plantes són els organismes amb finalitats comercialsQuines aplicacions reben els animals transgènics?Els animals transgènics s'empreen majoritariament per a obtenir models d'animals de malaties humanes, amb objectius de trobar tractaments.Quines crítiques reben els organismes transgènics?Les crítiques a la utlització d'organismes transgènics obeeixen a diverses raons, que es poden agrupar en tres categories: ecològica, relatives a la salut i socials.Quins beneficis obté la medicina de la biotecnologia?Les tècniques d'engineria genètica i la possibilitat d'obtenir organismes transgènics permeten produir grans quantitats de proteïnes humanes en altres organismes.Es poden produir vacunes sintètiques?Es produeixen una o unes quantes proteïnes de l'agent infecció, les justes i necessaries per estimular el sistema immunitari a la persona.Quins productes farmaceutics està produint la biotecnologia?Insulina, hormona del creixement, factor de coagulació, factor de creixement, factor estimulador de colonies de granulació...
TREBALL SEGON TRIMESTRE.
La meva part:
L'EVOLUCIÓ I LES SEVES PROVES
La quantitat total d'espécies diferents que habiten la terra podria arribar a 30 i fins i tot a 50 milions. Podriem desconèixer més el 90% del éssers vuis del planeta.
Totes les espècies procedeixen d'avantpassats com els fóssils. Com ha estat possible passar del tímid origen de la vida que va aparèixer fa 4000 milions d'anys a la increïble varietat actual? El concepte clau es coneix com a evolució. Hi ha tres tipus de proves que donen suport a l'evolució:
1.Biòlogiques
2.Paleontològiques
3.Moleculars
1.Proves biòlogiques
Hi ha nombroses proves com la disposició i l'estructura dels ossos i els organs vestigials. Van agafar com a model els ossos de les extremitats dels animals ben diferents. Les proves:
-la disposició i l'estructura són molt diferents i aixó indica que es tracta d'adaptacións d'una única anatimia.
-Proporcionada pels organs vestigials: aixó indica de nou l'existencia dels avampassats.
2.Proves paleontològiques.
Fins ara s'han identificat 300000 fòssils difernts. S'han trobat 7000 fòssils de cada espècie.
3.Proves moleculars
Es basen en el supòsit de les mutacions que es produeixen a un ritme constant.
EXTINCIONS
1.La gran extinció
L'extinció que va afectar un major nombre d'espècies va tenir lloc fa 22 milions d'anys. Van desaparéixer la meitat de totes les espécies del mon. La hipòtesi més recent ho atribueix a una catàstrofe per anóxia. Se sol anomenar efecte dominó:
vulcanisme-escalfament-anòxia-extinció massiva
2.L'extinció dels dinosaures
Fa 65 milions d'anys, és van extingir els dinosaures i altres formes de vida. Un asteroide de la mida d'una muntanya va caure al sud de mèxic i va provocar una catàstrofe ambiental.
3.L'enigma de la supervivència
Hi continua havent un dubre: no és sap el perquè fa 300 milions d'anys o més, és va suportar quatre extinsions massives.
videos de l'xtec
LA TEORIA DE L'EVOLUCIÓ I CHARLES DARWIN
Charles va neixer el 12/02/1809.
Va estudiar per metge i després per capellà.
Va fer un viatge de 5 anys que va canviar la seva vida i la seva forma de veure el món.
Va comprovar que algunes especiès de les galàpagos eren iguals a altres que habitaben a altres continents. I també va veure que alguns ocells no eren ben bé iguals a totes les illes, sinó, que cada illa l'havitava una forma especialment adaptada a les condicions particulars de l'hàbitat i a l'oferta alimentaria de l'entorn.
PRIMERS MAMÍFERS
Després dels dinosaures van sorgir els hervibors més altres carnivors que ja hi havia.
El que distingueix els mamífers dels altres grups que desembolupen l'embrió i el fetus i després cuiden la seva cria.
Des de llavors han anat evolucionant fins al punt que avui encara trobem animals com ara el cangur i ormitorinc que són els descendents.
L'EVOLUCIÓ DE LES ESPECIÉS
Lamarck creia en l'evolució de les especiés. Les seves idees principals eren:
-Els organismes tenen un impuls intern.
-La funció crea l'organ necessari.
-El caràcter adquirits durant la vida són heretables.
Un exemple de l'actuació de la selecció natural és els diferents colors de la pell. Hi ha diverses hipotesis d'aquest exemple:
-La protecció contra els raig ultraviolats.
-La destrucció de l'àcid fòlic.
-La síntesi de la vitamina D.
Aquesta vitamina és necessaria per absorbir corectament el calci i aquest és fonamental per a la formació de l'esquelet i mantenir en bon estat el sistema immunològic.
El planeta és va formar fa 4500 milions d'anys.
A Àfrica és troben restes de fóssils dels primers homínids( ésser humà i les restes de fóssils que van precedir).
Suscribirse a:
Entradas (Atom)